Ricard Martín

Son buenos tiempos para el bocadillo en Barcelona. Te lo puedes llevar sin problemas, te lo puedes comer en espléndida soledad, y te garantiza siempre un buen rato: la intimidad con un buen bocata es un momento insuperable. El buen bocadillo está descentralizado, lo encontramos por toda la ciudad. Echadle un vistazo a esta lista: bocadillos de Barcelona que debéis conocer –¡y morder!– sí o sí. Indiscutiblemente, de los mejores bocados que encontraréis entre panes. Y si no os apetece un bocadillo, aquí nuestra lista de hamburguesas (que en el fondo son lo mismo que un bocadillo, pero todo el mundo hace ver que no).  NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Teniu ganes de sortir dels límits urbans, oi? D'escampar la boira. De carretera i manta. Ben a prop de Barcelona, tenim pobles preciosos i llocs per estar en contacte amb la natura. Us hem preparat aquesta petita –però acurada– tria de restaurants i hostals perquè feu parada i fonda qualsevol cap de setmana i gaudiu del territori català als ulls i a la panxa. Són petites grans escapades molt a prop de la ciutat. I podrem dir aquell tòpic que ens agrada tant als barcelonins: s'hi menja com a Barcelona, però més barat!  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine, planes de fin de semana y muchas cosas para hacer en la ciudad.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Para que os sea más fácil la elección, os ayudamos a encontrar los planes ideales de hoy para vosotros: cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Perquè us sigui més fàcil la tria, us ajudem a trobar els plans ideals d'avui per a vosaltres: cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de cosas para hacer en Barcelona totalmente gratis.   NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

Què podeu fer gratis avui a Barcelona? Moltes coses. A la ciutat hi ha un munt d'activitats gratuïtes, propostes culturals molt interessants que no necessiten grans quantitats de calés. De fet, tenim obres de teatre, exposicions gratis, concerts, mercats i encara moltes altres propostes que no costen ni un cèntim. Us fem una tria d'activitats perquè les gaudiu sense treure el moneder.  NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

Paella, arroz del señorito, arroz negro, arroz a la milanesa, arroz al horno, arroz caldoso de galeras, el arroz a banda con pulpo... ¿Dónde comer un buen arroz en Barcelona? ¿Buscáis un restaurante especializado en paellas y otros arroces? Os entendemos, porque a nosotros también nos encantan los platos que tienen como protagonista a esta gramínea maravillosa. Por eso, os hemos elegido 23 restaurantes que nunca fallan. Y si no os apetece esperar el tiempo que se necesita para comer un buen arroz, daos una vuelta por los mejores restaurantes de Barcelona o probad los mejores menús de mediodía de la ciudad. Y si queréis arroz exótico, probad los mejores asiáticos.  NO TE LO PIERDAS: El mejor sushi de Barcelona.

Tots sabem que el terme pixapí el van encunyar els de la província de Girona quan el turisme es va començar a desenvolupar, cap allà cap a finals dels 60: els cotxes de la capital col·lapsaven les carreteres. I un efecte secundari pintoresc eren els barcelonins airejant la tita al caire dels pins vinclats per la tramuntana. Avui, aquest apel·latiu –un xic degradant– és més viu que mai. Però ei, hòbbits de la comarca de l'Empordà, no us ho tenim en compte. Som conscients que viviu en un lloc privilegiat, i a vegades costa compartir les coses maques amb el del costat. Però us assegurem que estimem els pobles de Girona: preciositats de postal integrades en un paisatge meravellós, ideals per a una escapada de cap de setmana i que val la pena descobrir. No cal anar a la Toscana si tens l'Empordà a 100 quilòmetres.  NO T'HO PERDIS: Els 35 pobles més bonics de Catalunya

La Taverna del Ciri ya no es esa fonda con menú de mediodía económico que abrieron Artur Martínez y Marc Ribas en 2013, pero tampoco ha traicionado el espíritu inicial. Ribas, propietario único ahora, apunta a la cocina de fonda en versión ultralocal y gama alta: apuestan por los vinos de Km0. No hay gintónics ni combinados, sino digestivos catalanes centenarios, como la ratafia, y vinos producidos a 20 km del restaurante. Como dice el chef más mediático de Catalunya, "hago otras cosas, pero la Taverna del Ciri es mi guerra". Esto significa que el Ciri es su apuesta personal por la cocina del territorio, vehiculada a través de platos con innovaciones que salen un poco del patrón musical catalán pero que vuelven siempre vuelto al ritmo ancestral. Y siempre con una trazabilidad de producto cercano modélica. Por ejemplo, unos macarrones rellenos de chanfaina con crema de orégano y queso Ermesenda, o un bikini de Bikini de capipota y apio nabo con mayonesa de raifort. Pero también os esperan albóndigas o pollo de asado, siempre con un toque creativo y diferencial brutal.

La Taverna del Ciri ja no és aquella fonda amb menú de migdia econòmic que van obrir l'Artur Martínez i en Marc Ribas el 2013, però tampoc ha traït l'esperit inicial. Ribas, propietari únic, apunta a la cuina de fonda en versió ultralocal i gamma alta: aposten pels vins de Km0. No hi ha gintònics ni combinats, sinó digestius catalans centenaris, com la penjada ratafia, i vins fets a 20 km del restaurant. Com diu el xef més mediàtic de Catalunya, "faig altres coses, però la Taverna del Ciri és la meva guerra". Això vol dir que el Ciri és la seva aposta personal per la cuina del territori, vehiculada a través de plats amb innovacions que surten del patró musical català però sempre tornat al ritme ancestral. I sempre amb una traçabilitat de producte proper modèlica. Per exemple, uns macarrons farcits de samfaina amb crema d'orenga i formatge Ermesenda, o un biquini de Bikini de cap i pota i colrave amb maionesa de raifort. Però també us hi esperen mandonguilles o pollastre de rostit, sempre amb el toc creatiu i diferencial brutal.

El hotel Alàbriga es un hotel cinco estrellas gran lujo que dispone de una de las mejores vistas marineras del Baix Empordà (y eso es mucho). Y combina el lujo con la vanguardia y la gran cocina: ambas están presentes gracias al restaurante L'Esguard del cocinero Miguel Sánchez Romera. Es la tercera encarnación de l'Esguard, abierto apenas el verano del 2023, y el chef espera que dure mucho tiempo: "Hemos planteado una oferta que combina muchas cocinas del mundo y que queremos que sea de largo recorrido", explica. El escenario del comedor es solemne, aunque la cocina de Sánchez Romera es creativa, a menudo amable y juguetona. De 1996 a 2008 tuvo l'Esguard en Sant Andreu de Llavaneres, dónde mereció una Michelin, y allí y desarrolló el estilo marca de la casa. Sánchez Romera es neurólogo de formación y cocinero autodidacta, y esta combinación ha dado pie a una cocina de autor que explora los vínculos entre la experiencia multisensorial de una buena comida y cómo el placer que va de los sentidos al cerebro nos recorre todo el cuerpo. Esto significa que el cocinero –que también estudió Bellas Artes– ha seguido un camino ajeno a modas y tendencias. Su menú degustación se identifica con una concepción modernista de la cocina, buscando el punto de conexión con la naturaleza y los sabores familiares, pero también la creatividad. ¿Un ejemplo? Su maravillosa ostra en tartar, con puré de puerros, albahaca y crema de cebolla en la vainilla de Madagascar. O la evolución de otro clásico s

L'hotel Alàbriga és un hotel cinc estrelles gran luxe que disposa d'una de les millors vistes marineres del Baix Empordà (i això és dir molt). I combina el luxe amb l'avantguarda i la gran cuina: aquesta hi és present gràcies al restaurant l'Esguard del cuiner Miguel Sánchez Romera. És la seva tercera encarnació de l'Esguard, obert tot just l'estiu del 2023, i el xef vol que hi duri molt temps: "Hem plantejat una oferta que combina moltes cuines del món i que volem de llarg recorregut", explica.  L'escenari del menjador és solemne, tot i que la cuina de Sánchez Romera és creativa, sovint amable i juganera. Del 1996 al  2008 va tenir l'Esguard a Sant Andreu, que va merèixer una Michelin, i allà i va desenvolupar l'estil marca de la casa. Sánchez Romera és neuròleg de formació i cuiner autodidacta, i aquesta combinació ha donat peu a una cuina d'autor que explora els vincles entre l'experiència multisensorial d'un bon àpat i com el plaer que va dels sentits al cervell ens recorre tot el cos. Això vol dir que el cuiner –que també va estudiar Belles Arts– ha seguit un camí aliè a modes i tendències. El seu menú degustació s'identifica amb una concepció modernista de la cuina, cercant el punt de connexió amb la natura i els sabors familiars però també la creativitat. Un exemple? La seva meravellosa ostra en tàrtar, amb puré de porros, alfàbrega i crema de ceba a la vainilla de Madagascar. O l'evolució d'un altre clàssic seu, un llom de salmó salvatge on es troben Orient, Occident

La vida media de un restaurante en Barcelona es de cinco años. Y a menudo hablamos de establecimientos con ofertas poco arriesgadas. No es el caso de The Alchemix, coctelería y restaurante, que abrió en 2018 y ha superado el lustro de vida en una forma excelente (restaurante favorito de los usuarios de The Fork en 2022). O como dice su propietario, Ignacio Ussía, "esto es una gastrococtelería". Porque restaurantes con coctelería en Barcelona hay muchos, pero que planteen la oferta gastronómica en función de un maridaje con cócteles de creación, se pueden contar con los dedos (y no todos) de una mano). Ussía trabajó cinco años en sala en Via Veneto y en la decana coctelería Ideal, y también pasó un lustro en alta hostelería en Tailandia. Todo este bagaje ha cristalizado en un menú degustación lleno de platos maravillosos y una calculada teatralidad con un punto kitsch, pero en el que el gadget siempre suma en el cómputo final del sabor. Por ejemplo, en una mano tienes el trago Viking Soul (bourbon e hidromiel, espuma de cerveza, jarabe de cebada maltada, zumo de manzana Gala) y en la otra el Bocado en Valhalla, un pan de algas con salmón ahumado, huevas de trucha y mayonesa de confit de remolacha. Así hasta ocho pasos, cada uno ligado por complejos sabores con lo que bebes (casi todos los tragos tienen la versión sin alcohol, por cierto). Cenar aquí es una experiencia llena de sentido del humor y fantasía. Y si no te apetece todo el ritual, puede aposentar los codos en la barr

La vida mitjana d’un restaurant a Barcelona és de cinc anys. I sovint parlem d’establiments amb ofertes poc arriscades. No és el cas de The Alchemix, cocteleria i restaurant, que va obrir el 2018 i ha superat el lustre de vida en una forma excel·lent (restaurant favorit dels usuaris de The Fork el 2022). O com diu el seu propietari, l’Ignacio Ussía, "això és una gastrococteleria". Perquè de restaurants amb cocteleria a Barcelona n’hi ha molts, però que plantegin l’oferta gastronòmica en funció del maridatge amb còctels de creació es poden comptar amb els dits (i no pas tots) d’una mà). Ussía va treballar cinc anys en sala al Via Veneto i a la degana cocteleria Ideal, i també va passar un lustre llarg en alta hoteleria a Tailàndia. Tot aquest bagatge ha cristal·litzat en un menú degustació ple de plats meravellosos i una calculada teatralitat amb un punt kitsch, però on el gadget sempre suma en el còmput final del sabor.  Per exemple, en una mà tens el trago Viking Soul (bourbon i hidromel, escuma de cervesa, xarop d'ordi maltat, suc de poma Gala) i en l'altra el Mos al Valhalla, un pa d'algues amb salmó fumat, ous de truita i maionesa de confitat de remolatxa. Així fins a vuit passes, cadascuna lligada per complexos sabors amb allò que beus (quasi tots els tragos tenen la versió sense alcohol, per cert). Sopar aquí és tot una experiència plena de sentit de l'humor i fantasia. I si no us ve de gust tot el ritual, podeu fer colzes a la barra i triar els platets que volgueu.  

Dr. Zhang en 2023 abrió una segunda casa en lo alto de Aribau. Estamos en un señor restaurante con aires de escena oriental de Indiana Jones, que preside un impresionante vinilo de Mao –con los ojos tapados– con las mujeres de la revolución. El gran salto adelante de Dr. Zhang no tiene intención de competir con ningún restaurante chino, sino ampliar platos y clientela. “Piensa que la cocina de aquí, donde hacemos la producción, es tan grande como todo el bar de Sant Antoni”, ríe Èlia Caral, la propietaria. ¿Novedades? Probad unos deliciosos 'wan tun' de cerdo y langostinos con chile, aromáticos y picantes y unos 'sam' – hatillos vietnamitas de lechuga– de pollo frito con salsa coreana, por ejemplo. También hace la versión tradicional del 'bao', en este caso cerrado –el 'bao' como bocadillo es un invento occidental, precisa Caral. La apertura en la zona alta no ha modificado la marca de la casa: una interpretación muy solvente y a precios amistosos de un buen puñado de platos del sudeste asiático. Si acaso, la enriquece con la posibilidad de poder cenar con un buen cóctel por 25 euros.

Dr. Zhang el 2023 va obrir una segona casa al capdamunt d’Aribau. Som en un senyor restaurant amb aires d’escena oriental d’Indiana Jones, que presideix un impressionant vinil de Mao –amb els ulls tapats– amb les dones de la revolució. El gran salt endavant de Dr. Zhang no té intenció de competir amb cap restaurant xinès, sinó d’ampliar plats i clientela. “Pensa que la cuina d’aquí, on fem la producció, és tan gran com tot el bar de Sant Antoni”, riu l’Èlia Caral, la propietària. Novetats? Tasteu uns deliciosos wantons de porc i llagostins al xili, aromàtics i picants i uns sam –farcellet vietnamita d’enciam– de pollastre fregit amb salsa coreana, per exemple. També fa la versió tradicional del bao, en aquest cas tancat –el bao com a entrepà és un invent occidental, precisa Caral. L’obertura a la zona alta no ha modificat la marca de la casa: una interpretació molt solvent i a preus d’amic d’un bon grapat de plats dels sud-est asiàtic. Si de cas, l’enriqueix amb la possibilitat de poder sopar amb un bon còctel per 25 euros. 

Casa Amàlia es un restaurante de toda la vida: un local abierto en 1950 justo enfrente del Mercado de la Concepció, con una carta clásica y sin complicaciones en la que prevalece el buen producto y la cocina de siempre. O eso era hasta que se le quedaron Jordi Castán y Sergi Suaña en 2020, un dúo con décadas de experiencia en el negocio de la restauración de altos vuelos y el producto de proximidad. La carta se articula en aperitivos y dos apartados: uno de tradición y uno de transformación. En el primero, maravillas clásicas como rape a la brasa con velouté de pescado y amontillado de Montilla-Moriles con hinojo, o canelones de tres carnes con bechamel. En el segundo, barbaridades juguetonas como la 'panalena mallorquina', una berenjena a la brasa, con fino tocino y relleno de sobrasada y cubierta por una tempura de berenjena y un pedazo de miel de colmena en lo alto. Un artefacto gastronómico que evoca el placer de la sobrasada con miel y se deshace, cruje a placer y te dispara matices de lujuria en la boca. Los arroces también son de altos vuelos.  Se enorgullecen por poner el mejor producto en valor –en la carta referencian de qué parada del Mercado de la Concepción, que abastece al 50 % de la cocina, es cada producto de temporada– y escapan del hecho tópico: como por ejemplo, un bacalao a la muselina de estragón con pasas al ron que es una reinvención ligera, melosa y deliciosa de aquel cañonazo a la barriga que es el bacalao a la muselina de ajo. No solo la comida es ex

El hermano mayor de La Mar Salada. Hace más de cien años que existe. ¿Garantía de éxito? ¡Sí! Desde hace unos años se presenta renovado con aires de taberna, pero fiel a los platos marineros de siempre. Ansiosos de arroz de calidad bien de precio, este también es vuestro sitio. Defensores del arroz para uno, también. A menudo lo encontraréis en el menú de mediodía sin tengáis que compartirlo por imperativo legal como ocurre en muchas cartas. De bogavante o capipota y langostinos, con gusto y distinción de textura del grano, ¡sublimes! La experiencia es un grado, dicen. Al mediodía, tienen un menú muy bien arreglado con platos muy redondos de pescado fresco que van a buscar todos los días al palco (lo tienen a cuatro pasos).  

Quien haya comido en un restaurante chino informal y 'cool' de Londres o Nueva York, pues se encontrará con algo muy similar en e Kao Street: una visión directa y moderna de la cocina del sudeste asiático, a buen precio y con platos reconocibles y que apetecen mucho. Todo está adecuado al 'take away'. Ahora bien, esta es la versión que hace Meilan Kao, del grupo de cocina china Kao de la comida asiática urbana según los estándares de la casa: todo hecho desde cero, a mano, y con los rellenos muy trabajados, algo que propulsa los entretenimientos de la cocina china a la esfera gastronómica. Kao se siente orgullosa de su maestría de los 'dim sum': "Algunos restaurantes hacen sus 'jiaozi', pero pocos van más allá", explica. Aquí encontrará delicadezas como los 'hakao', que Kao asegura que solo hacen a mano ellas y "uno o dos más en Barcelona". Además de los 'dim sum', encontraréis platos de fideos y arroz, y clásicos de la cocina cantonesa que, por supuesto, aquí preparan con todas las garantías y oficio del mundo. Por ejemplo, unos fideos con huevo poché, rebozuelos y aceite de trufa que son una maravilla y te llegan a casa en perfecto estado organoléptico. Como, por ejemplo, el pato 'hoisin' o el pollo 'kung pao'. "Volvemos a los orígenes de la comida china como comida callejera, explica la directora (de arte) de una tienda de comida para llevar inclasificable. Un día de producción, te encontrarás al personal haciendo masas y farcellets en una mesa enorme. El resto de la sema

Qui mai hagi menjat en un restaurant xinès informal i 'cool' de Londres o Nova York, doncs es trobarà amb una cosa molt similar al Kao Street: una visió directa i moderna de la cuina del sud-est asiàtic, a bon preu i amb plats reconeixibles i que venen molt de gust. Tot està adequat al 'take away'. Ara bé, aquesta és la versió que fa la Meilan Kao, del grup de cuina xinesa Kao, del fet asiàtic urbà. Si mai heu menjant a Kao Dim Sum, coneixeu els estàndards de la casa: tot fet des de zero, a mà, i amb els farciments molt treballats, quelcom que propulsa els entreteniments de la cuina xinesa a l'esfera gastronòmica. Per exemple, uns fideus amb ou poché, rossinyols i oli de tòfona que són una meravella i t’arriben a casa en perfecte estat organolèptic. Kao se sent orgullosa del seu mestratge dels dim sum: "Alguns restaurants fan les seves 'jiaozi', però pocs van més enllà", explica. Aquí hi trobareu delicadeses com els 'hakao', que Kao assegura que només fan a mà elles i "un o dos més a Barcelona". A més dels farcellets, hi trobareu plats de fideus i arròs, i clàssics de la cuina cantonesa que, no cal dir-ho, aquí preparen amb totes les garanties i ofici del món. Com per exemple, l'ànec 'hoisin' o el pollastre 'kung pao'. "Tornem als orígens del menjar xinès com a menjar de carrer, explica la directora (d’art) d’una botiga de menjar per endur inclassificable. Un dia de producció, t’hi trobaràs el personal fent masses i farcellets en una taula enorme. La resta de la setmana semb

Se cierra el círculo. Tras 16 años de clausura forzosa, la histórica sala de baile del Raval La Paloma vuelve a incluir los bailes de salón con orquesta en vivo en su programación habitual (antes ya recuperó la no menos histórica fiesta electrónica Bongo Lounge). Cada domingo, de 18 a 22 h, La banda Tigres del Raval, integrada por ocho músicos formados en la ESMUC y el Taller de Músics, interpretará temas de época desde una perspectiva fresca y contemporánea, con una amplia variedad de estilos y géneros, desde el americano Jazz, hasta el mambo, pasando por el bolero, el cha cha chá, la salsa o la timba, entre otros. La vuelta de los bailes de salón ha sido una de las efemérides más esperadas desde la reapertura de la sala. Los habituales de La Paloma no quieren perdérselo y se espera que la primera sesión, el domingo 2 de julio, cuente con presencia masiva de 'palomeros', que es como se llama a los asiduos de la sala desde hace décadas. Entre ellos, la centenaria Pepita Bernat, a la que se le dedicará un baile de homenaje (y quien, por cierto, ya asistió a la fiesta de reapertura de la sala en Nochevieja y plegó velas a las cuatro y media de la madrugada). Photograph: Maria DiasLa Paloma "La Paloma es símbolo del baile en Barcelona. Nos llena de gozo revivir la pasión por el baile que siempre ha caracterizado la sala, y hacerlo con música en vivo y de la mano de músicos y cantantes con mucho talento", explica Mercè March, propietaria de La Paloma. Las tardes de la calle del

S'ha tancat el cercle. Després de 16 anys tancada, la històrica sala de ball del Raval La Paloma torna a incloure els balls de saló amb orquestra en viu a la seva programació habitual. Cada diumenge, de 18 a 22 h, La banda Tigres del Raval, integrada per vuit músics formats a l’ESMUC i al Taller de Músics, interpretarà temes d’època des d’una perspectiva fresca i contemporània, amb una varietat àmplia d’estils i gèneres, des de l'american Jazz, fins al mambo, passant pel bolero, el cha Cha Chá, la salsa o la timba, entre altres.  La tornada dels balls de saló ha estat una de les efemèrides més esperades des de la reobertura de la sala. Els habituals de La Paloma no s’ho volen perdre i s'espera que la primera sessió, el diumenge 2 de juliol, compti amb presència massiva de ‘palomeros’, que és com s’anomena als assidus de la sala des de fa dècades. Entre ells, la centenària Pepita Bernat, a qui se li dedicarà un ball d’homenatge (i qui, per cert, ja va assistir a la festa de reobertura de la sala per Cap d'Any i va plegar a quarts de cinc de la matinada).  Photograph: Maria DiasLa Paloma "La Paloma és símbol del ball a Barcelona. Ens omple de joia reviure la passió pel ball que sempre ha caracteritzat la sala, i fer-ho amb música en viu i de la mà de músics i cantants amb molt talent", explica Mercè March, propietària de La Paloma. Les tardes del carrer del Tigre tornaran a omplir-se d'una nodrida parròquia –la majoria d'entre 60 i 80 anys– que tenen molta vida dins i al dava

Sergi de Meià ha vuelto a Barcelona. El chef de Esplugues de Llobregat, cofundador del 'slow-food' en Cataluña, ha encabezado todo tipo de proyectos: Monvínic, Fastvínic, Fishh! y un restaurante homónimo en dos localizaciones distintas. Y esta vez regresa por todo lo alto: reivindicando la cocina propia de Barcelona en un local espectacular del Raval. En un lugar tan privilegiado como complejo: Pintor Fortuny con esquina Xuclà, a un paso de la Rambla. Cocina barcelonesa con platos que son pura historia gastronómica  El espacio del añorado Sagarra –que después de veinte años cerró sus puertas en el 2020, por culpa de la pandemia– ahora acoge el nuevo Banquet (Pintor Fortuny, 5). Un restaurante con alma de bar elegante y clásico, que a tres pasos de la Rambla quiere ser un oasis para los locales y visitantes que busquen buena cocina, cuchara y recetas de toda la vida, también con una barra donde almorzar un buen bocadillo.  Foto: Banquet¡Buñuelos de escarola! De Meià está entusiasmado con un proyecto de "cocina barcelonesa a base de platos que forman parte de la historia gastronómica de la ciudad". El arroz a la milanesa (con salchicha), los canelones a la barcelonesa, o las bombas de la Barceloneta conviven con otros clásicos catalanes como los caracoles fritos, bacalao a la llauna con judías del ganxet o el conejo a la ampurdanesa. Hay que hacer una mención especial a los buñuelos de escarola, un clásico de Menorca casi inédito por aquí.  Foto: BanquetBanquet "Esto es coc

La Bodega d’en Rafel és molt més que un bar on el capipota i el mam agermanen jubilats i moderns. Ho explica llarg i bé el llibre "La Bodega: última ronda en un bar de barrio" (Angle) de Miguel Peña Novo, guanyador del premi de periodisme literari de la UAB: una crònica costumista sobre els darrers dies d'en Rafel Jordana, enyorat filantrop rere la barra, i una investigació sobre la bodega a Barcelona. Periodisme gonzo de proximitat, que t’empasses amb el gust i la rapidesa d’una canya ben tirada.  Parlo amb el jove periodista i actor a la Bodega d'en Rafel, esclar –regentada per la família Marsan, els propietaris del no menys clàssic bar Borrell, d'ençà que en Rafel es va jubilar el Nadal del 2021. El llibre no és només una crònica literària i costumista d'un bar de barri que ha fet la volta al món. També hi ha molta investigació: Novo ha regirat documents d'arxiu que certifiquen l'any de la construcció –1935– i la història de l'immoble: "He passat hores a la Bodega, però també a l’arxiu. Estudiant factures, i llicències", explica. Peña es remunta a l'origen de la cadena de Bodegues Terra Alta, obra de Joan Piñol, un emprenedor de Batea que a mitjan segle XX va arribar a tenir 14 locals a Barcelona. I el va trobar viu!     Foto: Ricard MartínL'autor entre carajillos i fricandó a la Bodega d'en Rafel   "Vaig tenir molta sort. És de Batea, que és un poble petit. Tinc una amiga d'allà que va trobar el seu net, i vaig aconseguir número de telèfon". A l'altra banda hi havia "un

Sergi de Meià torna a Barcelona. El xef d'Esplugues de Llobregat, co-fundador de l' 'slow-food' a Catalunya, ha encapçalat tota mena de projectes: Monvínic, Fastvínic, Fishh! i el seu restaurant homònim en dues adreces diferents. I aquesta vegada retorna amb tots els luxes: reivindicant la cuina pròpia de la Barcelona en un local espectacular al Raval. En un lloc tant privilegiat com complex: Pintor Fortuny amb cantonada Xuclà, a un pas de la Rambla.  L'espai de l'enyorat Sagarra –que després de vint anys va tancar les portes el 2020, per culpa de la pandèmia– ara acull el nou Banquet (Pintor Fortuny, 5). Un restaurant amb ànima de bar elegant i clàssic, que a tres passes de la Rambla vol ser un oasi per als locals i visitants que busquin bona cuina, plat fondo i receptes de tota la vida, també amb una barra on esmorzar un bon entrepà.   Foto: BanquetBunyols d'escarola de Banquet   Cuina de Barcelona a un pas de la Rambla De Meià està entusiasmat amb un projecte de "cuina barcelonina a base de plats que formen part de la història gastronòmica de la ciutat". L'arròs a la milanesa (amb salsitxa), els canelons a la barcelonina, o les bombes de la Barceloneta conviuen amb altres clàssics catalans com els caragols fregits, bacallà a la llauna amb mongetes del ganxet o el conill a l'empordanesa. Cal fer una menció especial als bunyols d'escarola, un clàssic de Menorca quasi inèdit per aquí.   Foto: BanquetArròs a la milanesa   "Això és cuina popular i a preus populars", argumen

Que Can Pizza és una pizzeria extraordinària ja us ho vam dir fa un grapat d'anys, quan van obrir: i així ho confirma que hagi guanyat el premi a la Millor Pizza d'Espanya en la tercera edició del Concurs Nacional de Pizzes de Madrid Fusión. La Balmesina, una altra gran casa pizzera de Barcelona, ja va guanyar aquest guardó el 2021 Can Pizza, la casa mare del Prat, ha triomfat amb la pizza Pulp Edition, que entre altres ingredients porta sobrassada, pop, olives Kalamata i mozzarella de búfala. Cal destacar que ja és la segona vegada que tenen èxit en aquest concurs: el 2021 es van proclamar guanyadors amb la seva pizza Jerry Tomato en l'apartat estil lliure. "A la primera edició es va tenir molt en compte la procedència dels ingredients, per això en aquest cas hem decidit utilitzar ingredients de tota la península, des del pop gallec fins a la sobrassada mallorquina", expliquen els pizzaioli Marco Zambonardi i Massimo Comune.  Foto: Can PizzaCan Pizza En aquesta tercera edició, el premi de Pizza Estil Lliure ha estat substituït per la Pizza que Millor Marida amb vi DO Rueda, el principal patrocinador del concurs. Mo de Movimiento ha estat la guanyadora, amb una pizza amb espàrrecs, mozzarella 'fior di latte' artesanal, formatge Galmesan gallec i papada de porc 100% ibèric de gla. Foto: Madrid FusiónPizza d'espàrrecs de Mo de Movimiento El jurat d'aquesta nova edició ha comptat amb eminències de la pizza en l'àmbit internacional, com el xef Dan Richer –considerat pel New Y

Que Can Pizza es una pizzería extraordinaria, ya os lo dijimos hace un puñado de años, cuando abrieron: y así lo confirma que haya ganado el premio a la Mejor Pizza de España en la tercera edición del Concurso Nacional de Pizzas de Madrid Fusión. La Balmesina, otra gran casa pizzera de Barcelona, ya ganó este galardón el 2021 Can Pizza, la casa madre de El Prat, ha triunfado con la pizza Pulp Edition, que entre otros ingredientes lleva sobrasada, pulpo, aceitunas Kalamata y mozzarella de búfala. Cabe destacar que Can Pizza ya triunfa en este concurso por segunda vez: en 2021 se proclamaron ganadores con su pizza Jerry Tomato en el apartado estilo libre. "En la primera edición se tuvo muy en cuenta la procedencia de los ingredientes, por eso en este caso hemos decidido utilizar ingredientes de toda la península, desde el pulpo gallego hasta la sobrasada mallorquina", explican los pizzaioli Marco Zambonardi y Massimo Comune. Can PizzaCan Pizza En esta tercera edición, el premio de pizza estilo libre ha sido sustituido por la pizza que mejor marida con vino DO Rueda, el principal patrocinador del concurso. Mo de Movimiento ha sido la ganadora, con una pizza con espárragos, mozzarella 'fior di latte' artesanal, queso Galmesan gallego y papada de cerdo 100% ibérico de bellota.  El jurado de esta nueva edición ha contado con eminencias de la pizza a nivel internacional, como el chef considerado por el New York Times como el creador de la mejor pizza de Nueva York, Dan Richer, del

Prosigue la peripecia del Bar Pinotxo. Según ha publicado Betevé, el sobrino del difunto Juan Bayén abrirá un nuevo Bar Pinotxo en el Mercado de Sant Antoni, y será en septiembre. Y estará emplazado en la esquina de Urgell con Tamarit. Foto: TimeOutAntiguo Bar Pinotxo en la Boqueria Poco antes de morir, Juanito Bayén vendió el negocio de la Boquería al Bar Central en lugar de traspasarlo a su sobrino, Jordi Asín Bayén. El Bar Central reabrió el local en la entrada de la Boquería un mes después de la muerte de Bayén, el marzo pasado. Pero una disputa judicial impidió que la nueva propiedad utilizara el nombre de Bar Pinotxo. El litigio por la propiedad del nombre todavía tiene que dirimirse, pero de momento, Asín Bayén ha conseguido que hayan rebautizado la barra de la Boqueria con el nombre de Mític Bar.  Según ha explicado Asín Bayén, el futuro Pinotxo de Sant Antoni será un retorno a los orígenes: primero, porque mantendrá la carta del Bar Pinotxo tal como quedó en el mercado central de Barcelona –capipota, garbanzos con botifarra negra, fricandó, judías de Santa Pau con chipirones...– y segundo porque el cambio de ubicación significará una menor afluencia de turistas.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de cocina catalana de Barcelona  Ya puedes leer el número de junio de Time Out Barcelona con entrevistas, reportajes y las mejores recomendaciones de ocio y cultura de la ciudad  

Prossegueix la peripècia del Bar Pinotxo. Segons ha publicat Betevé, el nebot del difunt Juan Bayén obrirà un nou Bar Pinotxo al Mercat de Sant Antoni, i serà al setembre. I estarà emplaçat a la cantonada d'Urgell amb Tamarit. Poc abans de morir, Juanito Bayén va vendre el negoci de la Boqueria al Bar Central en lloc de traspassar-lo al seu nebot, Jordi Asín Bayén. El Bar Central va reobrir el local a l'entrada de la Boqueria un mes després de la mort de Bayén, el març passat. Foto: TimeOutBar Pinotxo original a la Boqueria Però una disputa judicial va impedir que la nova propietat utilitzés el nom de Bar Pinotxo. El litigi per la propietat del nom encara s'ha de dirimir, però de moment, Asín Bayén ha aconseguit que hagin rebatejat la barra de la Boqueria amb el nom de Mític Bar. Segons ha explicat Asín Bayén, el futur Pinotxo de Sant Antoni serà un retorn als orígens: primer, perquè mantindrà la carta del Bar Pinotxo tal com va quedar al mercat central de Barcelona –capipota, cigrons amb botifarra negra, fricandó, mongetes de Santa Pau amb calamarsets...– i segon, perquè el canvi d'ubicació significarà una menor afluència de turistes. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de cuina catalana de Barcelona Llegeix el número de juny de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Permitidme que utilice la sentencia de Unamuno para resumir la actuación de The Cult en la sala Razzmatazz: el mito del rock británico no visitaba Barcelona desde el año 2012, y había muchas ganas. Vencieron porque Razzmatazz estaba llena hasta los topes. Y el grupo encabezado por Ian Astbury y Billy Duffy –icónico binomio de vocalista mesiánico y musculoso guitarrista 'riffeante'– ofreció una actuación rotunda e intensa, llena de himnos y con un sonido excelente. El grupo se presentó con una alineación de lujo, apoyado por el bajista Charlie Jones –bajista con Grammy que ha tocado y compuesto para muchas glorias del rock UK, de Siouxsie Sioux a Page-Plant–, el batería John Tempesta y el teclista Mike Mangan. Con teclado en lugar de segunda guitarra, la banda abundó en los tres álbumes que han marcado su trayectoria: 'Love' (1985), 'Electric' (1987) y 'Sonic Temple' (1989), con breves citas al nuevo 'Under The Midnight Sun' (2022).    Foto: Ricard MartínIan Astbury, misticismo chandalista   Siguen siendo un espectáculo: los elegantes bailes de Ian Astbury –entre el misticismo de un Ian Curtis chandalista y el pavoneo de divo rock– contrastaron con la pose rocosa de Billy Duffy, todo el concierto emulando la portada de 'Sonic Temple' y repartiendo estopa entre el power chord de molinillo y esos arpegios que juntan el rock duro clásico y la oscuridad post-punk como solo ellos lo han conseguido.  Hicieron un resumen de los principales aspectos de su personalidad: desde el boog

A Aimar Córdoba no es que le tocara la lotería cuando Rosalía dijo que su bar de tortillas favorito es el Bar el Pollo: ya llevan años picando piedra, y se han labrado la justa reputación de ser uno de los bares de tapas más sólidos de Barcelona, que hermana a clientela de provecta senectud con chavalada moderna y hipsterosa, esa de los ropajes coloristas y tatuajes geométricos.  Pero sí, la cantante de Sant Esteve Ses Rovires lo dijo alto y claro: su bar favorito para comer tortilla en Barcelona es el Bar El Pollo. Sabe lo que se dice: Córdoba es de Bilbao, y sus tortillas a la vasca (melosas, dulces, líquidas) desacreditan a los indocumentados del 'sin cebolla'. "Nos dedicamos a las tapas y los guisos, no a los tártaros de aguacate", saca pecho el tabernero. Foto: Irene FernandezBar El Pollo Este templo de la tapa ravalero acaba de abrir un nuevo local, que seguro que será del gusto de la cantante: el Bar La Polla (Tigre, 33), justo en la puerta de al lado del Bar El Pollo, acaba de levantar la persiana. La Polla es barra de bar pura y dura, con fríos, tortillas, cervezas, vinos y cócteles. Y Rosalía está contenta y enterada de la existencia del bar La Polla: en el Instagram del local, 'likea' y jalea con un rotundo "tomaaaaaaaa" tan sonada inauguración. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de El Pollo (@barelpollo) Quien escribe, cuando tenga un momento se instalará en la barra a pegarse unos tragos, a sabiendas de que el

A Aimar Córdoba no és que li toqués la loteria quan la Rosalía va dir que el seu bar de truites favorit és el Bar El Pollo: ja fa anys que piquen pedra, i s'han llaurat la justa reputació de ser un dels bars de tapes més sòlids de Barcelona, que agermana clientela de provecta senectut amb jovenalla moderna i hipsterosa, aquesta de les vestidures coloristes i tatuatges geomètrics.Però sí, la cantant de Sant Esteve Ses Rovires ho va dir alt i clar: el seu bar favorit per menjar truita a Barcelona és El Pollo. Sap el que es diu: Córdoba és de Bilbao, i les truites a la basca (meloses, dolces, líquides) desacrediten els indocumentats del 'sense ceba'. "Ens dediquem a les tapes i els guisats, no als tàrtars d'alvocat", treu pit el taverner.   Foto: Irene FernandezBar El Pollo Aquest temple de la tapa ravaler acaba d'obrir un nou local, que segur que serà del gust de la cantant: el Bar La Polla (Tigre, 33), just a la porta del costat d'El Pollo, acaba d'aixecar la persiana. La Polla és barra de bar pura i dura, amb freds, truites, cerveses, vins i còctels. I la Rosalía està contenta i assabentada de l'existència del nou bar: a l'Instagram del local, 'likeja' i anima amb un rotund "tomaaaaaaaa" tan sonada inauguració. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por El Pollo (@barelpollo) Qui escriu això, quan tingui un moment, s'instal·larà a la barra a baixar-se uns tragos, sabent que el bon gust i l'habilitat que es gasten Córdoba i companyia